Dimarts 8 de Maig. 12:00 Facultat d’Història de València. Hui hi ha convocada una manifestació de la “comunitat universitària” per tal de defensar una “Universitat Pública i de Qualitat” i contra la pujada de taxes de cara a l’any que ve.
La manifestació, com era d’esperar, a tornar a passar sense pena ni glòria pels carrers de València en un ambient festiu i amb poca assistència si la comparem amb la manifestació del 29F. Aquesta manifestació no deuria de dur-nos més mals de caps, ja que simplement hem tornat a complir, hem tornat a fer-se la foto i a reafirmar com a bons ciutadans el nostre compromís amb la defensa d’una institució que sempre ha representat el progrés, la raó i la modernitat. Alguns la qualifiquen com la casa del pensament, encara que el pensament pròpi i crític es troba abans en una plaça amb uns litros que en aquesta honorable institució.
La manifestació de hui no deuria de ser sotmesa a crítica, de cap manera. Hui hem fet el que ens tocava a fer, però trobe que -com sempre- algunes paraules s’han de dir, encara que normalment quan es diuen són estratègicament obviades. Hui s’ha tornat a confirmar; l’educació al servei del mercat i la pujada de taxes que va a suposar l’expulsió de molts companys de la UVEG no li importa a ningú, o com a mínim no tant com deuria. Més que res, perquè l’únic pla de lluita passa per eixir de manifestació de tant en tant per a mostrar sigla i per altra banda perquè la veu dels estudiants queda en un segon plànol, ja que les assemblees no són espais col·lectius d’autoorganització sinó llocs on sindicats fan carrera per a després eixir els primers en les eleccions estudiantils i que els seus militants copen l’ADR i açò és una obvietat indiscutible.
Allò ha destacar d’aquesta manifestació no ha estat les consignes, la quantitat de gent que ha acudit o el problema polític que ha provocat, ni molt menys, ha estat anterior i és que després de molt de temps no ha convocat la manifestació l’Assemblea Interuniversitària, no ha estat convocant cap sindicat, han estat els òrgans oficials de representació estudiantil els convocants. No deuria preocupar-nos açò? Tan poca capacitat organitzativa tenim? Fins quan seguirem deixant-nos arrossegar?
La UVEG, la mateixa que ha aplicat el Pla Bolonya, la mateixa que ha fet i fa convenis amb empreses privades per a que seguim sent mà d’obra barata, precària però qualificada ara ens demana que eixim a defensar-la, ara ens demana que sigam la massa que la defensa. Però on estaven eixos comunicats quan la lluita contra Bolonya al 2008? On estaven els comunicats de recolzament als del rectorat de la Universitat de Barcelona? No, no estaven.
Si s’afirma al títol que aquesta manifestació ha estat el principi d’una derrota és perquè les protestes educatives no tenen massa símptomes de victòria, de fet tot el contrari. Les assemblees d’estudiants moren, i en molts casos ofegades pel doble joc d’assemblea autònoma mesclada amb participació institucional, els cadellets del PSOE donant voltes per ahí, els sindicats amb més ganes de que es veja la sigla que de lluita i un panorama desolador. Tot açò representa altre símptoma és la poca capacitat de resposta que estem demostrant tindre, si la lluita antibolonya ja es va quedar curta imaginem si comença així la cosa.
La veritat és que hi han poques variables per a ser optimista en aquest moment, i qui ho siga o s’enganya o ens enganya. Si no es prenen açò com un conflicte de veritat i s’allunyem del folklore, del cartell-mani-passeig i passen a l’atac real poc podrem fer.